A punt el 52 Concurs de Teatre Premi Vila d’Arenys de Mar

En un indret recòndit de l’extraradi, on els edificis a mig construir són testimoni de l’esclat de la bombolla especulativa, l’Íngrid ha heretat una benzinera amb tren de rentat. Ella mateixa ha estat víctima de la crisi després de perdre el seu lloc de treball a la SEAT, i ara vol deixar enrere el seu passat sindicalista i reinventar-se de cap a peus com a empresària.

Amb la seva indemnització i la del seu pare Damián, també acomiadat per pre-jubilació de la SEAT, vol fer realitat el seu somni capitalista particular. Diligent, al seu costat, la seva amiga Irene s’esforça a arreglar un tren de rentat que mai no ha funcionat, al mateix temps que assaja les estratègies de seducció al client que ha après als cursos de màrqueting agressiu que ha fet a distància.

En el mateix paisatge desolador coincideixen, d’una banda, una estranya dona que viu a la caseta d’uralita de la immobiliària i que s’entesta a ensenyar uns pisos que mai no seran habitats per ningú, i de l’altra, Luís i Sira, una explosiva parella que també fuig d’un passat sense futur al voltant d’un SEAT León tunejat. Tots ells viuen pendents de l’esperada arribada d’una banda de cotxes salvatges, mentre les màquines expenedores que els envoltant els parlen amb veu seductora.

“CAR WASH (Tren de rentat)” ens presenta una surrealista galeria de nàufrags de la crisi econòmica que intenta jugar una última partida no exempta de comicitat.

Un prestigiós escriptor de novel·la negra s’enfronta a la que serà la seva darrera obra, però no li resulta fàcil: els seus personatges li donen l’esquena i es neguen a col·laborar-hi. La única solució per tirar endavant seria eliminar-los, però ells s’hi resisteixen. En aquest viatge final l’acompanyarà la seva filla que, sense adonar-se’n, s’anirà involucrant en la creació del llibre, fins al punt de quedar-hi atrapada. L’home que escrivia novel·les de detectius va rebre el premi de Vila Gràcia 2022 al millor text teatral.

L’obra narra la història d’un procés de pèrdua i recuperació d’identitat. La Natàlia, òrfena de mare i que treballava en una pastisseria, va conèixer en Quimet en un ball de la Festa Major de Gràcia a La Plaça del Diamant, i s’hi va casar. La relació significa la pèrdua d’identitat de la Natàlia: el seu marit passa a anomenar-la com a “Colometa” perquè en el pis on vivien hi van instal·lar un colomar. En Quimet se’n va al front a lluitar durant la Guerra Civil i mor, deixant a la Colometa i els seus dos fills, l’Antoni i la Rita, en una situació molt precària, fins al punt que la mare decideix anar a comprar salfumant per acabar amb la seva vida i la dels seus fills, i així deixar de patir. A l’adrogueria on va a comprar salfumant, la Colometa coneix l’Antoni, que li ofereix treballar amb ell i li permet recuperar la seva identitat. Va passar de ser la Colometa a ser la “Senyora Natàlia”. L’obra utilitza un llenguatge una mica col·loquial, però sempre manté un to poètic.

La Plaça del Diamant és considerada una de les novel·les més representatives de la Postguerra i se n’han realitzat nombroses edicions, com també ha estat traduïda en més de quaranta idiomes.

Ja fa dies que els nostres amos estan convidats tots a sopar a casa Sior Zamaria. Avui ens han fet raspallar els abrics i emmidonar els mirinyacs… i això que aquest any el Carnaval el celebrarem al juny! Nosaltres ja estem frisant perquè marxin. La cuinera ens ha promès una bona escudella i coberteria de plata. També hem comprat un petricó de mistela i… Oh, com? No han estat mai a Venècia durant el Carnaval? És una setmana on el cel i l’aire és diferent. Les màscares, les humors de la gent, la xocolata en vasos de vi… i el vi en xicres de xocolata. Si volen ser presents en un bon sarau, però, no es perdin el gran ball que se celebrarà a casa d’un dels millors teixidors d’Itàlia. Què diem, d’Itàlia! Del món sencer… bé, amb permís dels moscovites. Si no han rebut la invitació pertinent, no es preocupin. La planxadora n’ha falsificat unes quantes i les ven a molt bon preu. Au, va, afanyin-se que volen!

Els nois de la banda (THE BOYS IN THE BAND de Matt Crowley) és un clàssic del teatre i del cinema. En diferents èpoques, i durant força temps, va ser representada a Broadway, i darrerament, amb els mateixos actors de teatre, es va portar al cinema. En el Centre, el nostre Grup de Teatre, la ha representat en dues ocasions, una l’any 1984 (Los chicos de la banda) i l’altre al 1998 (Feliç aniversari, Harold!). Avui portem aquesta versió que ens trasllada a la dècada dels anys 70; és molt important veure l’obra sota la visió d’aquella època. Quan la vam representar per primera vegada, a nosaltres ens va agafar en una molt nova i estrenada democràcia, sortint d’una dictadura en la que les persones que pensaven diferent o actuaven de manera diferent estaven criminalitzades. Afortunadament, tot ha canviat i l’obra la veiem amb un pensament diferent, basat en el respecte, la comprensió i la tolerància. Recordem que estem als anys 70 on un grup d’amics gais es reuneixen per celebrar un aniversari. Durant la vetllada sortiran moltes coses, els nois s’ho passen d’allò més bé, hi hauran moments de retrets, angoixa i tensió, però al final l’amor i l’amistat estarà per damunt de tot. Aquesta obra ens ha fet veure l’evolució de la societat en la manera de pensar sobre el col·lectiu LGTBI, però som plenament conscients que encara ens falta molt camí per recórrer. Durant els assajos ens ho hem passat molt bé, hem rigut, hem patit, però sobre tot ens hem esforçat per donar al nostre públic una bona representació de teatre.

Més enllà de l’Hostal és una obra còmica i una obra tràgica. És una obra que ens portarà a un hostal al mig del no res, ambientat al segle XIX, i a conèixer uns personatges tan perduts que en algun cas no saben ni qui són. Espiritisme, trucs, enganys i fenòmens paranormals que posaran als personatges contra les cordes i que els obligaran a entendre allò que han volgut ometre. L’obra tracta de la mort, sí, i de la vida. De les conseqüències dels nostres actes, de la por al canvi, d’assumir els propis límits i respectar-los i estimar-los. De relacions impossibles, de la recerca de la pròpia identitat. I de criades que semblen esclaves, poetesses il·luminades pel més enllà, fills que busquen mares amb desesperació, i mèdiums amb deliris de grandesa. I sobretot, Més enllà de l’Hostal és una obra que busca la lliure interpretació: que cada espectador o espectadora pugui posar el seu propi filtre per decidir amb què es queda, quina explicació li troba, o quins detalls eren els importants.

David Mamet (1947) és un dels dramaturgs més importants dels EEUU. El seu teatre té influències de Samuel Beckett i sobretot de Harold Pinter, amb qui va tenir molta relació i a qui dedica aquesta obra. L’autor va voler reflectir l’esperit competitiu, fred i implacable que constituïa la mentalitat empresarial de l’època dels presidents Carter i Reagan, quan EEUU estava passant per un moment de recessió econòmica. A l’obra es presenta la lluita salvatge entre treballadors provocada per la direcció de l’empresa on treballen, com a paradigma d’un neoliberalisme que condiciona un món moralment desfet, èticament corrupte, espiritualment desposseït i totalment desproveït de compassió.