Arxiu d’esdeveniments

Els Pastorets de Seràfics (Arenys de Mar), segueix majoritàriament el text de L’Estel de Natzaret d’en Ramon Pàmies, amb una petita incurssió lúdica al text d’Els Pastorets d’en Josep M. Folch i Torres. Encara que moltes vegades se sent l’opinió que la representació dels Pastorets és una obra per infants, si repassem bé el text d’en Pàmies veurem que és molt més que una obra adreçada als infants.
Als Pastorets hi trobareu música en directe i actuacions musicals carregades de emoció. Tot dirigit per dues joveníssimes directores, Laia Gómez Calderero i Mariona Mas Abad, que fan notar el seu talent i experiència en totes les escenes i les representacions musicals.

Representacions:

26 desembre a les 19h

28 desembre a les 18h

29 desembre a les 18h

4 de gener a les 18h

Preu entrades: Socis 7€ / General 8€

La Cristina ha organitzat un sopar per presentar el seu suposat xicot, ELL, a la seva suposada millor amiga, ELLA. Al final del sopar, però, ELLA s’ha trobat malament i ELL l’ha portat a casa seva amb cotxe.ELL és llicenciat en Dret, però no s’atreveix a exercir i treballa a la mateixa agència de viatges que la Cristina, la seva companya de feina. ELLA és una fanàtica de les teràpies alternatives i del món oriental, i sempre ha envejat la Cristina perquè creu que ha tingut més sort a la vida.Tots dos, acabats de conèixer, s’han anat imaginant coses de l’altre –i amb l’altre–, però es complirà tot allò que els dos imaginen?

Repartiment:

Ella: Júlia Palau

Ell: Oriol Torres

Equip tècnic:

Disseny d’escenografia, llum i so: Pau Arissa

Vestuari i caracterització: Oriol Torres i Júlia Palau

Interpretació i traducció: Laia Armadans i Carla Franch

Piano: Judit Capdevila

Primera veu: Martí Vila

Segona veu: Pau Arissa

Direcció: Pau Arissa

Aquesta és la història de cinc noies sotmeses a la brutalitat del sistema educatiu de l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la ideologia dominant. La dona, destinada al matrimoni i a les tasques domèstiques, va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. I en això es posava d’acord pràcticament tothom: la mestra, el capellà, els pares, les cupletistes, i les escriptores de novel·les roses. Quedava clar que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.

Repartiment:

La Briones: Montse Orozco

La Pujades: Susanna Martínez

La Roure: Mayte Maldonado

L’Argelich: Maria Mayol

L’Arnús: Carla López

Mossèn Baltasar: Jordi Ramo o Jordi Caixàs

Equip tècnic:

Tècnics de so: Àlex Vidal i Mon Capella

Tècnic de llums: Àlex Vidal

Escenografia: Àlex Vidal i en Ferran

Atrezzo: Mari Blasco, Biel Cadilla, la Serrat, Imma Pons, Jordi Caixàs i Jordi Ramo

Maquillatge i perruqueria: Cia. Gats

Vestuari: Cia.Gats

Direcció: Nati Castells

Quan el jove a qui tothom coneix com el Coix Billy descobreix que Robert Flaherty, el famós documentalista dels anys 30, acaba d’arribar amb el seu equip procedent de Hollywood per filmar una pel·lícula a les illes de Aran (L’Home de Aran pel·lícula de 1934) no li queda cap dubte de que per fi ha arribat l’oportunitat que ha estat esperant tota la seva vida. Per fi podrà sortir de l’illa d’Inishmaan on viu i deixarà de ser el tolit del poble de qui se’n riu tothom per convertir-se en una estrella de cine?

Martin McDonagh, autor de “La Reina de bellesa de Leenane” i hereu dels grans textos teatrals de Sean O’Casey i John M. Synge, dibuixa en aquesta comèdia negra (en la que rius, però penses que tal vegada no ho hauries de fer) un complex paisatge humà d’uns personatges entranyables que giren al voltant del Coix Billy, un personatge turmentat, que no és res més que el mirall que reflexa el millor i el pitjor de tots els que l’envolten.

Repartiment:

KATE: Mar Muñoz

EILEEN: Montse Estarlich

JOHNNY: Alfred Oms

BILLY: Oriol Hernandez

MARTIN: Oriol Lamana

BARTLEY: Àlex Polaino

HELEN: Aina Masvidal

BABBYBOBBY: Ferran Medina

DOCTOR MCSHARRY: Ricard Frigola

MAMMY O’DOUGAL: Cati Forcano

Equip tècnic:

Tècnic de So i Llum: Josep Maria Masvidal

Muntatge: Quim Riera

Director: Quim Dotras

El Frankenstein que us presentem, és una versió que el dramaturg i escriptor britànic Nick Dear, va escriure, a partir del clàssic de la literatura gòtica, de l’autora Mary Shelley.

Qui és més monstruós, el creador que juga a ser Déu, o la Criatura construïda i portada a la vida, que la única cosa que anhela és ser acceptada en societat i estimada tal com és?

Aquesta obra ens planteja un dubte moral, que podria extrapolar-se a l’actualitat amb la intel·ligència artificial. La capacitat de la ciència actual per crear éssers pràcticament humans, en forma; però i l’ànima i els sentiments?

Què passa quan això s’escapa de les mans del creador, i la Criatura, pensa i sent per si mateixa i es qüestiona les preguntes que ens fem tots els humans sobre la vida, l’amor i la mort?

Repartiment:

Victor Frankenstein: Sergi Saboya

La criatura: Òscar Morell

Gretel/Núvia: Marak Sanllehy

Client/Agutzil: Àlex Escala

De Lacey: Jordi Costa

Fèlix: Victor Clotet

Agatha: Carla Clavé

Elisabeth: Ona Vives

Ruth: Emma Ros

Nena: Berta Carreras

Clarice: Elisabeth López

M. Frankenstein: Lluís Clavé

Raw: Erik Sellarés

Ewan: Sergi Carreras

Gustav: Artur Huguet

Klaus: Adrià Bagué

Servents i serventes: Mariona Carreras, Ma José Carré, Lluc Contreras, Marc Lonca

Equip tècnic:

Seguiment de l’obra: Elisa Fernández i Ferran Ferran

Control de llums: Dolors López

Disseny del llums: Cesc Carreras i Mercè de Haro

Control de so: Ferran Morón

Regidoria: Mariona Carreras, Ma José Carré

Arranjaments musicals: Òscar Morell i Ferran Morón

Caracteritzacó: Mercè de Haro i Marak Sanllehy

Arranjaments de vestuari: Ma Àngels Alvarez, Raquel Toledo i Mercè de Haro

Coreografia ball: Mercè de Haro, Núria Pujantell, Irene Santos i Òscar Zurriagam

Ajudant de direcció: Núria Pujantell

Direcció: Mercè de Haro

Connexions és la segona producció de la companyia de dansa Dancing Human.  La formen un conjunt de tres peces coreogràfiques que ens parlen de diferents maneres de connectar-nos.

És un programa variat amb un nexe en comú i Connexions és el nostre enllaç. 

ARRELS

Neix de la necessitat d’honrar la natura, vol ser un cant a la nostra terra, la que ens ha donat la vida, i ens ha permès evolucionar com espècie. Ens connectem amb el passat més primat i accentuem la preocupació de protegir la nostra terra.

Una dansa a la naturalesa i als nostres orígens.

Durada: 25 minuts

11.13.30

La paraula connectar implica també saber desconnectar, 11.13.30 ens parla d’una relació que ha entrat dins un cercle viciós i al final un dels dos haurà de saber dir prou.

Un crit d’alliberament d’opressió cap a l’altra persona. Una connexió cap a un mateix per fer front a les seves necessitats.

Durada : 10 minuts

SOM

Aborda la lluita interna de voler encaixar amb el que s’ha establert. Una recerca de la pròpia identitat i acceptació personal de ser un mateix. Un camí cap a la tolerància i autoacceptació amb un missatge clar: Sigues fidel a les teves tendències, gustos en comptes de perseguir l’aprovació dels altres. Relaxa’t i connectat amb tu mateix.

Durada: 15 minuts

Ballarins: Pablo Carrillo, Jair Codina, Mariangels Gimeno, Júlia Massip, Sofia Garcia, Silvia Pallisera, Diane Sabourin, Paula Sanchez.

Coreogràfies: Cia. Dancing Human.

Dirrecció Artística: Silvia Pallisera.

Escenografia i Llums: Paul Jorna.

Per viatjar en el temps i conèixer un equipament museístic, res millor que participar una visita teatralitzada acompanyada de música.

És una manera molt amena de conèixer la història a partir d’un personatge i endinsar-se a les vivències a l’escenari on ens transporta.

A La petjada del passat, de la mà de l’esperit d’un ric burgès del segle XIX, parlarem de literatura, d’història, d’escultura, d’indians, que tornant del nou món, es van consrtruir rics mausoleus, veritables joies, que formen el museu arquitectònic del Cementiri d’Arenys de Mar.

Més informació:

lapetjadadelpassat@gmail.com

Capdepardals és una adaptació de diversos contes i picaresques populars per a sales i teatres amb l’objectiu de jugar amb les paraules i acostar al públic l’art d’explicar histories.

El nexe d’aquest muntatge són les paraules, que n’hi han de tota mena: Llargues, gruixudes, estirades, netes (i també brutes) i algunes de rimbombants…

des de la lletra A sumem lletres que fan paraules i amb elles, les històries que conté aquest espectacle de contes curts per a infants. 

Una selecció de històries, un monòleg on compartim la vivència i on motivem la comprensió i l’atenció del públic de totes les edats, petits i grans utilitzant diverses tècniques narratives: teatralització amb diàlegs o interacció participativa i també projeccions d’imatges (per a les endevinalles visuals) on mostrem una manera de jugar amb les paraules, sencilla, aplicable i que dóna molt de  joc. 

Cada conte conté una història darrera i petites modificacions al llarg de les contades. Conten que els contes contats són més del que conten.

Maria Rosa és un drama social i amorós i una de les peces teatrals mes celebrades del dramaturg català junt amb Terra Baixa , Mar i cel i La Filla del mar. Està inspirada en una història real que va succeir a la localitat de Solivella , a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la vila; així ho va explicar un descendent de la família de Maria Rosa.

El Grup de Teatre de l’ACR de Fals fa 35 anys la va representar per primera vegada, ara en el centenari de la mort de l’autor i dels 130 anys de l’obra, la torna a representar amb la mateixa cruesa i veracitat que fou escrita, fent adonar a l’espectador que malgrat està situada una societat de fa mes de 100 anys, els sentiments, les enveges, les rancúnies, els prejudicis, la possessió, el poder i la passió no han variat i els continuem desenvolupant i patint. En cada personatge volem que trobeu quelcom , que us motivi, us interpel·li i que pugui gaudir d’una bona feina treballada amb tot l’amor i des del cor.

Repartiment:

MARIA ROSA: Sandra Olmedo                 

MARÇAL: Damià Casajoana                                 

QUIRZE: Pere Sellarés                                 

TOMASA: Rosa Xavier                                

BADORI: Albert Herrada                                    

GEPA: Josep Centelles                                          

CALAU: Santi Cervera                                      

XIC: Robert Martinez                                            

ROC: J.Carles Jimenez                                          

RAMONA: Sandra Castro

Equip tècnic:

VESTUARI: Rosa Solé

TÈCNIC: Toni Arnau

MÚSICA: Cinta Macià

DISSENY: Carolina de Pobes

DIRECCIÓ: Francesc Parcerisas

En una nit de divendres tres parelles són convidades a participar d’una particular i relaxada sessió de teràpia: un intercanvi d’experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. Aparentment res massa extraordinari. Però algú està absent en aquest experiment: la sessió aquest cop es desenvoluparà sense la tutela de la professional i la portaran a terme els mateixos pacients.

A poc a poc una maquinària impensada s’engegarà i desencadenarà confessions, reclams, veritats i mentides en un camí desenfrenat. Un desenfrenament difícil de detenir quan s’engega. En aquest espai concebut especialment per a aquesta tasca, els sis jugadors se sentiran aleshores impulsats a desplegar moviments, a actuar cadascun el seu joc ocult.

I el que es revelarà serà una forma inexorable i necessària per expressar el que estava vetllat; trencar amb l’ordenament de comportament social. Els codis i els aparellaments que havien funcionat fins avui ja no serveixen. I així sortirà a la llum una altra veritat…

Repartiment:

Paula : Montse Mas Camprubí

Tamara: Dolors Garzón López / MartaJodar Ferrer

Andrea: Lídia Mallofré Cordero

Robert: Carles Gutiérrez Burniol

Ariel: Albert Giralt Montañà

Esteve: Jaume Carné Coll

Equip tècnic:

Llum i So: Oriol Reguant

Vestuari: Grup Paranys

Maquillatge: Grup Paranys

Direcció: Jordi Gener

L’osset Petzi i els seus amics, el pingüí Pingo i el pelicà Riki, es passen el dia junts i s’estimen molt. Un dia es troben amb la Mary, un vaixell que sembla atrotinat però que amb una mica d’esforç pot tornar a navegar! Junts, decideixen embarcar-se en una aventura que els portarà a conèixer món i a viure tota mena d’experiències

L’amistat, la sorpresa i la descoberta són el fil conductor de les trames dels sis episodis que conformen la pel.lícula.

Recomanada a partir de 3 anys.

Pares Normals, un musical de Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, és la història de l’Aran, un noi d’uns trenta anys que ha decidit fer la seva vida a quilòmetres de distància dels seus pares. L’Aran és advocat, viu a Chicago amb la seva parella, la Nora, i estan a punt de casar-se. Això és el que ha vingut a explicar als seus pares en un viatge llampec a Barcelona. A més, avui és un dia especial, perquè ells – ja jubilats – celebren els 25 anys del Moixiganga, la il·lusió de la seva vida: un karaoke.

Però un accident absurd farà que l’Aran hagi de replantejar-se tota la seva existència. A partir d’aquí començarà un viatge ple d’aventures, on l’Aran s’haurà de posar a prova i on coneixerà a la Laia, una noia amb la qual té moltes més coses en comú de les que sembla a primera vista. I serà a l’altra punta del món, on l’Aran s’adonarà del que vol en aquesta vida i de qui són realment els seus pares.

Actuen: Eloi Tarradas, Laura Viñas, Dani Roig, Isabel Petri, Ari Zuliani, Martí Roig, Carmeta Murillo, Irene Montero, Sança Cantieri, Laura Palo i Alba Moya.

Cia. A Kop de de Kap i Canet Cultural

Direcció: Isabel Petri i Laura Viñas

Picaresques i històries pels Setciències.

6 contes curts exemplificants del tarannà arenyenc.

Dissabte 22 de març, 18.30h

Preu entrades: 5€

Per viatjar en el temps i conèixer un equipament museístic, res millor que participar una visita teatralitzada acompanyada de música.

És una manera molt amena de conèixer la història a partir d’un personatge i endinsar-se a les vivències a l’escenari on ens transporta.

A La petjada del passat, de la mà de l’esperit d’un ric burgès del segle XIX, parlarem de literatura, d’història, d’escultura, d’indians, que tornant del nou món, es van consrtruir rics mausoleus, veritables joies, que formen el museu arquitectònic del Cementiri d’Arenys de Mar.

Més informació:

lapetjadadelpassat@gmail.com

Quina etiqueta tenim?

En un grup social, cada persona té una etiqueta, un prejudici amb el qual les altres persones poden jutjar sense saber què hi ha al darrere d’aquesta.

En una classe de 4t d’ESO es pot veure què hi ha al darrere d’aquesta etiqueta, i el més important, què passa quan una persona no té etiqueta.

En aquest clàssic del teatre universal escrita per Molière i representada per primera vegada a la cort francesa el 1664, hi trobem amb la comicitat característica de l’autor, la impostura i la doble moral que sota l’aparença d’una actitud de bonhomia i humilitat, si amaga la hipocresia i falsedat humana instal·lada encara en molts àmbits personals de la nostra societat actual. Un home pietós i adinerat d’una família benestant, acull a casa seva un fals devot, que trasbalsa la vida familiar de la casa, restant encegat i enganyat sense veure ni voler creure en les seves falsedats, davant les advertències de part de la família. Només una trampa preparada per la seva muller, que accepte molt a contracor, li fa veure la realitat i la impostura de qui és realment el personatge que ha acollit tant aferrissadament.

Repartiment:

LA SENYORA PERNELLA: Lourdes Segalés 

ELVIRA: Núria Vallelado 

FRANCINA: Marga Alerm 

DAMIÀ: Eric Robles 

ANNA: Mercè Mas 

OLAGUER: Jordi Parera 

SEGIMON: Miquel Noguera 

MAURICI: Víctor Martínez 

TARTUF: Víctor Enrique 

EL SENYOR FIDEL: Salvador Pardo 

OFICIALS DE POLICIA: Maria Mundet, Anna Maria Escarmís

Equip tècnic:

Idea escenogràfica: Frederic Roda i Miquel Noguera 

Construcció escenografia: Castells i Planas 

Vestuari: annatrash_studio_barcelona

 Ilꞏluminació i so: Noel Jiménez 

Fotografia i vídeo espectacle: Arian Botey Soldevila 

Producció: Quatre per Quatre

Direcció i adaptació: Frederic Roda