David Mamet (1947) és un dels dramaturgs més importants dels EEUU. El seu teatre té influències de Samuel Beckett i sobretot de Harold Pinter, amb qui va tenir molta relació i a qui dedica aquesta obra. L’autor va voler reflectir l’esperit competitiu, fred i implacable que constituïa la mentalitat empresarial de l’època dels presidents Carter i Reagan, quan EEUU estava passant per un moment de recessió econòmica. A l’obra es presenta la lluita salvatge entre treballadors provocada per la direcció de l’empresa on treballen, com a paradigma d’un neoliberalisme que condiciona un món moralment desfet, èticament corrupte, espiritualment desposseït i totalment desproveït de compassió.